martes, 29 de marzo de 2011

CAP DE SETMANA DOBLE

Aquest cap de setmana hem hagut de jugar dos partits, a part dels que les jugadores han hagut de jugar amb els seus respectius equips.

Estava previst que seria un cap de setmana complicat; però no totes els previsions són bones, i per sort de les fighters, la previsió per aquest cap de setmana ha estat errònia.

VILASSAR vs. MANLLEU

Després d’una setmana sense jugar, ens hem deixat la pell en un partit molt intens.

La primera part ha estat igual d’intensa que la segona, tot i que en les últims minuts de cada període, el cansament ens ha robat les ganes i els ànims per continuar lluitant, i és quan llavors les contraries han marcat el seu primer gol, llavors la nostra moral ha baixat en picat.

Cal destacar que l’equip contrari tenia jugadores molt tècniques i ràpides, d’aquelles que et deixen amb un pam de nas quan et driblen en un contraatac; però també s’ha de dir que en la qüestió de contraatac, poques vegades entra un gol a favor de les contraries, ja que amb l’Ari de portera els gols ens semblen poca cosa en comparació amb les seves espectaculars aturades.

Bé, el partit ha estat bastant bé, per no dir molt bé, i tot i que el Vilassar hem arribat molts cops a porteria no hem pogut marcar, i llàstima perquè en teníem ganes.

Diria que es convertirà en un ritual sagrat aplaudir l’Ari en la mitja part (s’ho mereix!!!).

El resultat no ha semblat tant greu després de saber que em lluitat, que ens hi hem deixat la vida (literalment), que perdre no és tant important com saber que t’has esforçat, que t’has divertit i que has divertit. No sé que en pensarà en Carlos, però jo penso que si no ha sigut el millor partit que hem jugat aquesta lliga, és el segon, i que mantenir el resultat els primers minuts, ha sigut bastant complicat.

BIGUES vs. VILASSAR

Després del partit d’ahir, encara teníem més ganes de marcar un gol, i ha passat una cosa que ningú s’hauria imaginat (o com a mínim jo no m’ho imaginava). Quan quedaven uns cinc minuts per acabar la 1a part, encara anàvem empatades 0 a 0 i llavors, en un contraatac i després de passar dues o tres vegades darrera de la porteria contraria, hem marcat un gol. Quan he marcat, no m’acabava de creure el que passava en aquell moment: guanyàvem el Bigues i Riells? No podia ser, o si?. Diria que sí, i llavors li he dit a l’Aina: - Aina, que anem guanyant!

Ahh! I que no se’m oblidi, li he dedicat el gol a una de les meves jugadores preferides de hoquei i alhora una de les meves millors amigues: L’Ari, la nostre súper portera.

Hem aguantat defensant bé els cinc minuts restants, però per un petit “despiste” en defensa, elles han marcat un gol.

Al començament de la segona part ens han marcat 3 gols seguits. Però després l’Aina Llenas ha rematat un xut-pase (he xutat jo, però no sé ni si era un xut o un pase) i ha marcat el segon i últim gol del Vilassar. Les del Bigues després de l’ensurt de la primera part s’han posat tenses un altre cop. Però elles han marcat un altre gol i hem acabat el partit en un 5-2.

En aquest partit ens hem tornat a deixar la pell, hem tornat a lluitar fins a caure exhaustes (ningú ha caigut, però quasi) i, personalment, crec que totes hem disfrutat molt.

L’Ari ha estat genial i ha fet unes aturades per flipar. La Xènia ha ajudat molt en defensa, i ha xutat molt bé. L’Aida és “pequeña però matona” , ha lluitat moltíssim igual que l’Aina Llenas que xuta súper bé de pala, i la Duna ahir es va lluir amb els seus “megadriblings”.

Bé, que aquest cap de setmana hem començat a demostrar que tot i ser de les més petites de la lliga, podem lluitar i defensar tan bé com les grans, i que ens esforcem sense que ens importi la diferència d’ edat entre tots dos equips.

VISCA LES FIGHTERS!!!!!!

VILASSAR? SI! VILASSAR? SI! VILASSAR? SI! VILASSAR? SI SI SI! VILASSAR FEMENÍ

1 comentario: